Títol: No era lluny ni difícil

Autor: Joan Margarit

Dades del llibre: Edicions Proa, Els llibres de l’Óssa Menor 315, primera edició octubre 2010, 109 pàgines

Els meus comentaris: No sóc lector de poesia, ho he provat algunes vegades i quasi bé sempre m’ha costat molt connectar amb el que l’autor vol transmetre. En aquest cas els poemes destil·len tristor, potser enyorança de la joventut, malenconia, soledat. Tot de sentiments d’una persona que s’ha fet vella i que potser s’acosta a la mort. En l’epíleg l’autor ens ho diu «El meu temps ha fugit i m’ha deixat sol en un altre temps, però la meva soledat és una soledat de luxe». És un llibre trist.

Un tastet del llibre: Aquest poema curtet m’ha agradat perquè hi veig en poques paraules una explicació del que és la vida

Com les gavines

Creuant els temporals

s’aprèn a planejar

sobrevolant la vida.

A avançar fent servir

la violència del vent.

Com les gavines.

Tweet