Títol: Antropocè: La fi d’un món (Guia per entendre com estem alterant el planeta)

Autor: Daniel Closa

Dades del llibre: Angle editorial, primera edició maig del 2019, 191 pàgines

Comentari de la contraportada: Els meteorits, els canvis en l’activitat solar o el moviment dels continents són factors que han alterat les condicions de vida del planeta Terra. D’uns anys ençà, però, el responsable directe d’aquestes alteracions és l’ésser humà. Amb l’esclat de la població, la revolució industrial i la tecnologia nuclear, els humans incidim directament en les condicions del planeta. Estem davant una nova era geològica, l’Antropocè. Daniel Closa parla d’un tema tan incòmode com necessari, la fi del nostre món. I no d’aquí a milions d’anys, sinó que gairebé es pot albirar a l’horitzó. Per revertir la situació, o almenys mitigar-ne les conseqüències, cal prendre consciència que són necessàries mesures globals. Estarem a l’alçada d’un repte d’aquesta magnitud?

Els meus comentaris: Davant l’important problema que és el canvi climàtic hi ha diverses posicions, una és negar-lo (això és el que fa Trump, tot i que segur que sap que menteix). Una altra és traspassar tota la responsabilitat al consumidor (ens estressen amb els missatges/consells, no facis això, fes això altre) com si tota la culpa del que passa fos dels ciutadans que reciclen poc o que fan servir molt plàstic. I una altra posició és no defugir el problema, conèixer totes les circumstàncies, analitzar-lo bé i proposar les solucions més adequades. Com diu el llibre, davant de problemes complexos (com el del canvi climàtic) calen solucions complexes (no valen solucions simples). M’ha agradat una frase del llibre que diu «els petits canvis són poderosos, però molt sovint només són petits».

El llibre també tracta els problemes socials derivats del canvi climàtic.

És un llibre de divulgació amb un llenguatge senzill que s’entén molt bé. Un llibre molt recomanable.

Un tastet del llibre: «Zones que actualment són semidesèrtiques aviat es tornaran completament ermes, de manera que la població no tindrà altre remei que migrar a indrets més acollidors. També hauran de buscar nous indrets on establir-se els habitants de zones costaneres baixes que quedaran sota el nivell del mar. Si als països europeus el flux de refugiats provinents de l’Àfrica i de zones de conflicte es considera un problema, veurem què passa quan aquesta riuada humana es multipliqui, perquè és absurd pensar que la gent es quedarà vivint en indrets que l’escalfament global ha convertit en inhabitables. No costa gaire adonar-se que això serà un medi de cultiu excel·lents per als partits polítics més populistes. I aquest és un detall important, perquè els principals problemes a l’hora de tractar l’entrada a l’Antropocè no seran els tecnològics sinó els socials.»

Tweet